Massa Tard

S’ha fet tard; el bar ja tanca i sortim al carrer,
la nit és plena i tot camina lentament,
aquell temps ens va oblidar.

Hem viscut arrepenjats, jugant amb el destí,
les hores esborrant l’absència de tants anys.
Sé que tot segueix igual.

I veig com brilla aquesta nit;
fa temps que no em sentia així,
tots dos ens vam tirar de cap a un mar perdut.
I fins que va arribar el matí,
nedant, fotuts en aquest llit…
Dos nàufrags s’estan ofegant,
és massa tard.

No dic res, esmorzarem records i croissantets,
inundarem somriures i tempestes.
No sabrem d’on bufa el vent.

Bona nit, quan vulguis ho tornem a repetir…
El sol que crema rere la finestra
entrarà sense permís.

I ja no brilla aquesta nit;
s’ha fos la llum de l’esperit,
són contes d’uns avantpassats que van morir.
I fins que va arribar el matí,
nedant, fotuts en aquest llit…
No queden marques als llençols,
és massa tard.