Les 7 I Quart

Les set i quart i m’he adormit al plat,
volen cafeteres i trossets de pa.
La teva estrella, el meu circuit urbà.
Corre, corre, que no queda temps per mai…

Anticiclons en totes direccions,
sense canvis a la vista ni estacions.
Sóc un calaix massa farcit de trons.
Un telescopi busca l’horitzó…

I no hi és,
que no hi és…

Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s’ho mira, com s’ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l’oxigen, no hi ha oxigen.
Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s’ho mira, com s’ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l’oxigen, no hi ha oxigen.

La flor d’espines més bonica que he trobat
té catorze pàgines i totes són en blanc.
Sento forquilles que fan truites per sopar.
Una cerveseta, vespres amb olor de mar… Fa olor de mar.

Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s’ho mira, com s’ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l’oxigen, no hi ha oxigen.
Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s’ho mira, com s’ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l’oxigen, no hi ha oxigen.

La benzina, sobre l’astre blau,
cau del cel, cau del cel.
Un radar camina sobre el mar
no hi ha vent, no hi ha vent.
Tres mil punts i núvols de cartró,
sóc del temps, sóc del temps.

Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s’ho mira, com s’ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l’oxigen, no hi ha oxigen.
Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s’ho mira, com s’ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l’oxigen, no hi ha oxigen.