La Placeta

Molt a prop d'on vam fer les primeres calades, molt a prop d'on acaben els somnis dels més grans, hi ha placeta a l'ombra de vells fanals, davant l'església de la pietat.
Arbres centenaris arranquen l'asfalt de la plaça, i els bancs de pedra són dues porteries de futbol, els marrecs que juguen amb les llaunes buides, intentant fer-li un gol, al seu millor amic.
Quan lestiu arriba a la pietat, el sol passa de llarg, és un bon refugi, per les àvies i els néts.
Quan l'estiu arriba a la pietat, els veïns surten de nit, agafen les cadires, s'expliquen com ha anat el dia, com tots feiem abans.oh oh oh...

Els gats i els coloms prefereixen la vella plaça, veure passar l'hivern des d dalt dels teulats. En un dels comerços avisa del pas de les hores, les campanes ajuden a ser puntuals.

Quan l'estiu arriba...bis.
Quan l'estiu arriba...bis 2..

Oh oh oh...