Poesia Lenta

La roba plegada
L’estació guardada
I el protocol que segueix sempre el sol
Mira a la finestra
La vida silvestre
Ella s’asseu i es descalça amb un peu
Poesia lenta
Si para el vent, es venta
I els ametllers
Que fan ombra al seu compàs d’espera
I és que fa un dia radiant
Que vesteix aquesta vida constant
Que transforma cada cicle en un vers
I el respira com si fos de veritat
Ella es recull els cabells
Amb la calma de la brisa entre el blat
Que bressola la freqüència del temps
Per si mai vol tornar
L’ordre de les plantes
Terra, pols i branques
Sent el perfum i el dibuix de la llum
I cada dia menjaria el mateix pa
Cada dia com l’engruna d’algun altre
Poesia lenta
Infusió de menta
Sempre llegeix cada lletra com si no fos seva
I és que fa un dia radiant
Que vesteix aquesta vida constant
Que transforma cada cicle en un vers
I el respira com si fos de veritat
Ella es recull els cabells
Amb la calma de la brisa entre el blat
Que bressola la freqüència del temps
Per si mai vol tornar