Passes La Pàgina En Blanc

Busco un altre lloc
amb la teva olor,
la dels teus cabells que s’enreden d’aire.

I és que ja és etern
aquest petit moment,
que no és teu ni meu, potser d’algú altre.

Com vam deixar volar tot aquell pes?
Mai, mai no ha plogut del sòl cap al cel.

I descrius la paràbola amb la mà
que dibuixa un record més o menys llunyà.
Passes la pàgina en blanc, que ara no importa.
I provar d’abraçar tot el que no veus,
com la resta d’humans, com la resta dels déus.
Com qui està a les fosques.

Amb les mans d’un dit
pots comptar les nits
que vam ser ferits per mil gotes d’aigua.

I nedàvem tan lluny
que vam perdre el rumb
i els trossets de pa per seguir-ne el rastre.

Com l’ombra d’algun so que ja no sents
Mai, mai no ha plogut del sòl cap al cel.
I descrius la paràbola amb la mà
que dibuixa un record més o menys llunyà
Passes la pàgina en blanc, que ara no importa.
I provar d’abraçar tot el que no veus
com la resta d’humans, com la resta dels déus.
Com qui caça mosques.