De Veritat

A l’altra banda del mirall
algú respira un bri d’oxigen que he oblidat,
mentre travesso amb un botó
el trau al coll d’una camisa de cotó.

M’agrada veure que el matí segueix sonant
a la finestra i en programació constant. No dic que no.

Soc tripulant del pal major,
d’alguna passa que m’albira l’horitzó.
Saps que la son fa olor de pa?
I a una estació la pressa viatja amb cert retard.

Tinc punts de llibre per fixar-me el pensament.
Soc el costum d’un animal de cos present
i encara penso la raó concreta del meu dia.

De veritat són els motius que vam sopar,
de mentida, un got de plàstic a la mà.
Jo et prometo que no crec en tot això.
De veritat que jo només respiro dins d’una cançó.

Diminutius per fer menys mal
a les estrofes de la premsa elemental.
Qui renta els draps si mai no plou?
Va ser primer la solitud o, potser, l’ou?

I de ben cert que posaria els peus al riu,
però està prohibit dins d’un sistema productiu.
I encara busco la raó concreta del meu dia.

De veritat són els motius que vam sopar,
de mentida, un got de plàstic a la mà.
Jo et prometo que no crec en tot això.
De veritat que jo només respiro dins d’una cançó.
De veritat són els motius que vam sopar,
de mentida, un got de plàstic a la mà.
Jo et prometo que no crec en tot això.
De veritat que jo només respiro dins d’una cançó.